Presentació del llibre Take ’Em Down. Scattered Monuments and Queer Forgetting i conversa
A Take ’Em Down, Simon(e) van Saarloos s’inspira en les vides històricament invisibilitzades de persones LGBT i queer. Demostra el poder de l’oblit i es pregunta si és possible viure sense passat. Al mateix temps, Van Saarloos critica la manera com la “memòria blanca” (incloent-hi la seva pròpia) tracta algunes històries d’evidents per elles mateixes, mentre esborra altres històries. També qüestiona les arquitectures normatives de la commemoració. Finalment, Take ’Em Down no tracta de la reconciliació a través de la culpa, sinó de viure vides desordenades amb dolor i pena.
Simon(e) van Saarloos (1990). Ha publicat quatre llibres en neerlandès, entre els quals Playing Monogamy i Take ’Em Down. Scattered Monuments and Queer Forgetting, publicats també en anglès.
Treballa com a artista i ha col·laborat en nombrosos projectes. Recentment ha presentat Cruising Gezi Park (2020) al Museu d’Amsterdam, l’exposició en línia i el projecte solidari queer Through the Window Project (2020, amb el suport del Prince Claus Fund), the spread of a mo(nu)ment (2020, TAAK-Fundació Mondriaan) i Apologies For Breaking In (2021, San Francisco Transgender Film Festival). Ha presentat les seves performances al Hafen de Frankfurt, al Savvy de Berlín, al Sonsbeek d’Arnhem, a l’ONU, a la TU Delft o al GlitchRealm, entre altres.
Actualment condueix el podcast *The Asterisk Conversations i comissaria ABUNDANCE (“We must bring about the end of the world as we know it”, Denise Ferreira da Silva) al Het HEM d’Amsterdam, i acaba de traslladar-se als EUA per començar-hi un doctorat en retòrica a la UC Berkeley.
Agustín Ortiz Herrera (1970). La seva pràctica artística es desenvolupa en l’àmbit de l’audiovisual, la performance i la instal·lació, que li permeten activar les possibilitats queer en un context patriarcal-colonialista dominat per la persuasió audiovisual i la representació normativa de la memòria. La seva obra explora les possibilitats semàntiques de l’audiovisual narratiu en combinació amb l’experimentació instal·lativa. En els seus últims projectes desenvolupa un esperit crític dedicat a desconstruir nocions sobre figures patriarcals històriques.
Va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona (1998), cinema a The New School University (Nova York, 2003) i va fer un màster de belles arts al Konstfack College of Arts (Estocolm, 2016). Els seus projectes i exposicions recents s’han vist al centre Arts Santa Mònica (La tradició que ens travessa. Gnosi il·luminada, 2022), La Escocesa-CREAF (Future Forest Diorama, 2022), el CCCB (Ciència Fricció, El cercle simbiont, 2021), i també a The Green Parrot, al Centre d’Art Maristany, al Barcelona Loop Festival i a La Capella (Anomenar. Posseir. Crítica de la pràctica taxonòmica, 2020). L’any 2021 la Col·lecció MACBA va adquirir la seva obra Fungi Fantasy and their friends Crazy Bacteria.