plusvalues

Ignasi Duarte, Sabemos dónde vives, 2000

plusvalues

Oscar Abril Ascaso, Oaa Soundworks

plusvalues

Josep Maria Martín, Milutown, 2000

plusvàlues

Josep Maria Martín, Milutown, 2000

plusvalues

Josep Maria Martín, Milutown, 2000

Pau Arderiu

Pau Arderiu, Línia 8, 2000

plusvalues

Pau Arderiu, Línia 8, 2000

Qui es queda amb les plusvàlues?

Ignasi Duarte, Sabemos dónde vives, 2000

Qui es queda amb les plusvàlues?

Josep Maria Martín, Milutown, 2000

Qui es queda amb les plusvàlues?

Pau Arderiu, Línia 8, 2000

Exposició col·lectiva

Qui es queda amb les plusvàlues?

Del 22 de setembre al 29 d'octubre del 2000

Artistes: Òscar Abril Ascaso, Pau Arderiu, Ignasi Duarte, Josep Maria Martín

Una de les característiques de l'art és mantenir un diàleg o una tensió amb el món. No es tracta d'un diàleg conformista; ans al contrari, l'art imposa una relació crítica amb la realitat circumdant. Els mecanismes per dur a terme aquest qüestionament crític no passen necessàriament per la denúncia explícita de determinats models hegemònics. Moltes vegades aquesta denúncia de situacions concretes i, segurament, injustes s'ha mostrat ineficaç, ingènua o simplement col·laboracionista. Una actitud compromesa o qüestionadora també pot tenir lloc si l'obra d'art es planteja com un lloc on relacionar-se, on s'estableixin vincles ocasionals amb l'individu. 


Adreçar-se a les persones, i provocar, per tant, la seva entrada en una lògica improductiva, pot ser a hores d'ara una forma radical de compromís. En un món en què el mercat condiciona el nostre comportament com a individus i com a col·lectiu, l'espai de l'art pot ser un lloc de negociació al marge del mercat, negociació en què fem servir a favor nostre la seva lògica per produir una altra classe d'actituds que deixen al descobert les tàctiques mercantils i econòmiques i que posen en marxa noves mecàniques de relació social, cultural i subjectiva. 


En aquest joc, ningú no és innocent, ningú no és culpable. Simplement ja no és possible formular la pregunta de qui és culpable. Tots en som: mentiders, vàndals i pirates. Aquí ens apuntarem a un joc en què no hi ha res a guanyar ni res a perdre. L'única cosa important és poder jugar, crear l'espai de joc. 


“Qui es queda amb les plusvàlues?” proposa la creació d'un espai de joc, de relació i d'intercanvi en què l'espectador es converteix en protagonista d'una sèrie de propostes que qüestionen la nostra relació amb l'art, que fan servir els mateixos mitjans expositius i institucionals per organitzar un “acte anarquista”, que posen de manifesten la xarxa d'usos de les nostres dades personals, que ens pregunten pel nostre rol en l'entramat especulatiu i de consum, i que cedeixen el protagonisme de l'obra a la nostra pròpia actitud i al nostre comportament. 


La intenció aquí no és respondre la pregunta de qui es beneficia de què, sinó simplement donar sentit a un mitjà: l'art. Per això, els artistes participants en l'exposició se serveixen de les estructures econòmiques, culturals i institucionals per posar-les en qüestió i introduir altres lògiques d'intercanvi.


Óscar Abril Ascaso 
Va néixer a Barcelona el 1966. Va estudiar història de l'art a la Universitat de Barcelona. Paral·lelament a la seva activitat com a comissari i organitzador de certàmens com ara Sonar, ha desenvolupat una obra que ha anomenat Oaa Soundworks, en la qual convergeixen la música d'acció, l'enregistrament de paisatges sonors i els experiments didàctics. Fins ara, Oaa Soundworks s'ha desplegat sota tres línies d'actuació paral·leles, batejades com a RMS (Ready-Made Sounds), LTM (Low-Tech Music) i MRP (Metareference Projects), totes estratègies diferents d'aproximació a aquells fenòmens sonors, però que tenen en comú una política pràctica i participativa d'instrumentalització d'algunes de les herències històriques de l'art sonor del segle XX. 
Per a la Capella prepara una instal·lació sonora que mitjançant reproductors de CD documenta diferents versions del silenci. Així mateix, també mostra documentació diversa que resumeix els seus treballs i experiments (RMS, LTM i MRP), presentats a diverses sales i exposicions anteriors.

Pau Arderiu 
Va néixer a Barcelona el 1976. Va estudiar escultura a l'Escola Massana. Recentment ha participat en un programa d'intercanvi a l'École Superieure des Beaux Arts de Marsella, durant el qual va fer una escultura pública als boscos d'aquesta localitat. També va participar amb una obra a l'exposició col·lectiva “De l'art de l'esport. Propostes d'art en les instal·lacions esportives”, celebrada de novembre de 1997 a gener de 1998 a les piscines Bernat Picornell de Barcelona. 
Línia 8 és la proposta de Pau Arderiu per a “Qui es queda amb les plusvàlues?”. Durant tres dies es posarà en funcionament una línia d'autobús amb una sola parada que és alhora origen i final de trajecte. La parada està situada a l'entrada de la Capella. La resta de dies de l'exposició Pau Arderiu deixarà a disposició del públic una línia de telèfon que connectarà directament amb l'artista perquè respongui a les preguntes relacionades amb Línia 8. L'interès de Pau Arderiu és provocar la reflexió sobre la dimensió mental i íntima que es pot generar en un transport públic. Amb aquesta finalitat simplement ha eliminat la, en principi, raó útil de l'autobús. 
Sortides de la Línia 8 (SERVEI ESPECIAL GRATUIT):

Dijous 21 de setembre, durant la inauguració, a les 20 i a les 21 h. 
Divendres 22 de setembre, a les 12 h. i a les 13 h. i a les 18 h. i a les 19 h. 
Dissabte 23 de setembre, a les 18 h. i a les 19 h. 
Durada del recorregut: 1 h. aprox. 
Nombre de places: 18 
Col.labora: TMB

Ignasi Duarte 
Contestarà preguntes sobre la seva biografia a través del correu electrònic. La seva adreça és iduarte@canalmetro.net. 
Amb la intenció de reflexionar sobre la intimitat, Ignasi Duarte presenta el projecte Sabemos dónde vives. A partir de les adreces del correu comercial habitual en la difusió d'exposicions, l'artista ha realitzat una sèrie de samarretes amb les dades de diversos centenars de persones. Cadascuna d'aquestes samarretes reproduirà el nom i l'adreça d'una persona, i el públic podrà adquirir-les.

Josep Maria Martín 
Va néixer a Ceuta el 1961. Autor d'una obra formalment diversa, Martín ha organitzat, entre altres coses, el projecte itinerant Milutown. 
Milutown és una idea que Josep Maria Martín ha desenvolupat a diferents ciutats d'Europa i Àsia. Bàsicament es tracta d'una excusa per intercanviar experiències i creativitat amb l'espectador, que moltes vegades es converteix en part activa de l'obra. En aquest cas l'artista ha preparat una col·laboració amb alguns membres de Voluntaris 2000 i alumnes amb qui ja havia col·laborat a Perpinyà. 
Dijous 21 setembre, durant la inauguració es desenvoluparà una sessió Milutown: vídeo, música, esgrima, fotografia, performances…

Comissaris de l’exposició: 
Montse Romaní 
David G Torres 
Ferran Barenblit

Mitjans de comunicació patrocinadors: 

- Radio4

- El País