The Reading Room #3 – Aparatos del habla y materialismo histœrico

The Reading Room és un projecte que s’interessa per explorar obertament altres formes de lectura col·lectiva. La seva tercera sessió presenta una acció que se situa entre els límits de l’assaig obert, el microteatre, la performance i la instal·lació escultòrica, tot estudiant la idea de l’escriptura d’obres de teatre com a mitjà. Treballant des de la reapropiació del text “El cuerpo omnisciente”, de Miran Božovič, ric en material narratiu, pinzellades surrealistes, filosofia del materialisme, misogínia dissimulada i adoctrinament, i en el qual s’examina el tema de la veu acusmàtica en la primera novel·la de Diderot, Les bijoux indiscrets, i en llegendes pitagòriques com a possible origen del terme, es proposa una desconstrucció de sentit que passa per l’acció de dues dones bateria que corporitzen dos i tres personatges, una escultura que es presenta com a actor i tota una alteració de la idea de lloc que passa per allò que és audible com a representació i com a ficció.

Eliana Beltrán (Medellín, Colòmbia, 1984) viu actualment a Barcelona i és resident de llarga durada al Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals Hangar (2016-2018). Ha fet el màster d’art sonor a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (2015-2017). Va estudiar arquitectura a la Universitat Pontifícia Bolivariana de Medellín (2001-2006), i va fer el projecte de final de carrera en la línia d’aprofundiment: teoria, crítica i projecte. És bateria; es va dedicar a descobrir l’instrument de manera autodidacta com a integrant de projectes musicals de caràcter experimental de l’escena alternativa nacional colombiana (2005-2014). Va iniciar estudis a l’escola de música de la Universitat EAFIT, amb èmfasi en la percussió simfònica (2012). A Hangar ha estat seleccionada en les dues últimes convocatòries de la beca Encura pels comissaris guanyadors. La seva obra s’ha pogut veure en exposicions col·lectives a Medellín (a l’edició 43 del Saló Nacional d’Artistes, 2013) i a Barcelona (al festival Zeppelin, organitzat per l’Orquestra del Caos al CCCB, 2015). Com a arquitecta, va rebre diversos reconeixements durant els seus anys de pràctica professional (menció d’honor en la categoria de projecte arquitectònic a la xxiii Biennal Nacional d’Arquitectura Colombiana, 2012). Les seves pràctiques espacials recents integren diverses formes de producció, i reflexionen des d’àmbits com l’arquitectura, la ficció i l’efimeritat de les coses audibles, en tensió i/o juxtaposició amb altres formes de la idea dels elements espacials i el cos.