Sense títol, un projecte sobre l’amor: Sèrbia
Investigació situada a Sèrbia sobre el concepte amor en l’actualitat. Segon capítol de la Trilogia dels conceptes deixalla, que interroga algunes nocions clau (veritat, amor i treball) que, malgrat ser essencials en l’ésser humà, actualment han perdut ús, valor i sentit. Slavoj Žižek va parlar de “conceptes-zombie” per referir-se a les lluites revolucionàries, i aquí s’estenen al concepte d’amor, del qual es recupera el sentit polític col•lectiu reivindicat pel filòsof Michael Hardt: “L’amor no és un procés en què dos individus es fusionen en un. Els individus no tenen res a veure amb l’amor. L’amor només té lloc en les multiplicitats”.
El material generat en la investigació s’editarà en una publicació en línia que es presentarà a Barcelona acompanyada d’una sèrie d’activitats amb alguns dels referents i col•laboradors serbis. Hi ha la possibilitat de comptar amb el director de cinema Želimir Žilnik, cofundador de l’Onada Negra del cinema dissident iugoslau de la dècada del 1960, o amb els editors de l’escriptor Danilo Kiš.
Al primer capítol de la trilogia, S’ha escapat nua. Un projecte sobre la veritat (Caracas, 2011-2012), en una entrevista el filòsof Ezra Heymann avisava: “Per què vol fer un projecte sobre un concepte que té tan mala fama entre els seus? Als artistes no els interessa la veritat. Pensen, com deia Nietzsche, que l’art es va crear per no morir d’un excés de veritat”. L’anècdota serveix d’exemple per aclarir que ara, com abans, l’objectiu no és només investigar des de l’art la relació que tenen els individus d’un lloc concret amb un concepte determinat, sinó també interrogar sobre quina és la relació de l’art amb el concepte. Potser l’amor tampoc no és un concepte apreciat per les pràctiques artístiques contemporànies. El que és clar és que quan comencem a parlar de veritat, de la mateixa manera que quan comencem a parlar d’amor, citant Hardt, “hi ha moltes coses que cal combatre”, i aquesta aparent inadequació i dificultat fan que en aquest projecte hi hagi una provocació implícita, necessària en el temps actual de crisi i revisió. Per això, la investigació s’ubica a l’estranger, des d’on s’accentua aquesta precarietat i dificultat.
“Estima un estranger”, reclama Hardt, com una possibilitat de recuperar allò que s’ha corromput en l’amor. La pobresa de Sèrbia, el seu desgast polític i relacional fruit de dues de les guerres més estigmatitzades de l’Europa del segle XX, la nostàlgia del seu passat comunista, la seva entrada al capitalisme en crisi, el seu fora de temps respecte a Europa i el repte de les seves noves generacions, es proposen com a localització per reflexionar la possibilitat de col•lectivitzar el patrimoni humà des d’allò altre, limitat i en desús; tot plegat per valorar l’abast d’una investigació artística com a forma de vida, sociabilitat i exercici polític, per entendre-la més enllà de les restriccions que li imposen els espais tradicionalment designats a contenir l’art.
Kao malo vode na dlanu / Com una mica d’aigua al palmell de la mà
(Un projecte sobre l’amor: Sèrbia, 2014)
Activitats de presentació del projecte
Dijous, 8 de gener, 19.30h
“Lectures de Danilo Kiš”, Llibreria Calders
Amb Mireia Sallarès, Helena Braunštajn i Sebastian Berns
Com a part del seu projecte d’investigació artística Kao malo vode na dlanu / Com una mica d’aigua al palmell de la mà (Un projecte sobre l’amor: Sèrbia, 2014), Mireia Sallarès, juntament amb Helena Braunštajn i Sebastian Berns, participaran en el cicle “Lectures de…”, organitzat per la Llibreria Calders. En aquesta trobada, a més de llegir-nos una selecció de fragments de les seves obres, els artistes ens parlaran de com la literatura i les metodologies narratives de Kiš han servit com a referent i inspiració per ordenar i seleccionar la variada informació recopilada al llarg de cinc mesos d’investigació a Sèrbia, amb l’objectiu d’editar pròximament una publicació. Per a aquesta ocasió, les autores i el dissenyador ens presentaran alguns avanços de la publicació.
Dissabte 10 de gener, 18.30h
"Ljubav i rad / Amor i treball", La Base del Poble-sec
Amb Mireia Sallarès i Helena Braunštajn
Quines relacions hi ha entre el concepte d’amor i el concepte de treball? Podem establir relacions laborals i amoroses fora del marc del funcionament capitalista?
Aquest és el punt de partida d’un debat originat a partir del que Mireia Sallarès i Helena Braunštajn van organitzar a Učitelj Neznalica (Mestre Ignorant), una associació creada el 2011 com a plataforma d’autoaprenentatge que aplega diferents grups per articular fenòmens socials, econòmics, polítics i culturals a Sèrbia, situant-los en el seu context històric i contemporani.
Un dels principals projectes que duu a terme aquesta associació és l’assessorament legal dels antics treballadors de les fàbriques estatals de la Iugoslàvia socialista, que, a causa de la política de privatitzacions iniciada pel Govern serbi als anys noranta, van perdre la feina i, en alguns casos, també l’habitatge. Davant aquests fets, s’han atrevit a denunciar per via legal aquestes privatitzacions per delicte de “tràfic de persones”. Aquest fet ha estat documentat, entre altres, per Želimir Žilnik a la seva pel·lícula The Old School of Capitalism (2009).
A partir de diferents materials videogràfics, Sallarès i Braunštajn aprofiten per compartir aquests i altres detalls de la investigació.
Activitats gratuïtes, sense reserva prèvia
Aforament limitat
Enllaços
Col·laboradors