Serps d’aigua. Les rieres ocultes i la construcció simbòlica de Barcelona
Fins fa poc el pla de Barcelona estava travessat per moltes vies d’aigua que desaiguaven de la serra de Collserola fins al mar o al riu Besòs. Torrents, rieres i rambles tenien una forta presència en la formació del relleu del paisatge i proporcionaven diversos usos territorials. La transformació de la ciutat al llarg del segle xx va anar canalitzant i segellant la seva presència visible, i ara només en queden rastres en el nomenclàtor, en el qual perviuen noms de torrents i rieres en tots els barris. Serps d’aigua vol rellegir la ciutat de Barcelona sota un règim de relacions en què les condicions naturals preexistents lligades a la circulació de l’aigua esdevenen activadores de nivells de significació, de construcció cultural i social del que es produeix en una superfície aparentment neutra i homogènia. Llocs determinats que generen emplaçaments d’una lògica de significat que va més enllà del que en ells s’hi endevina. Talment complint una condició que no es pot defugir, activant una presència dictada per causes anteriors i que podem reconèixer fàcilment. Aquests emplaçaments han estat designats per encreuament de carrers importants, per places de confluència ciutadana, per fites urbanes que els assenyalen. Però també perquè s’hi situen fets importants, institucions rellevants, nuclis de convocatòria inqüestionables.
