Tetes

TETES és un text per ser llegit en veu alta. És un text Frankenstein, fet de trossos de carn i vísceres d’altres textos, i alhora existeix per si mateix: és. Regalima sang i llet per les costures. Alletar és ser inevitablement femella. Andrea Long Chu diu que tothom és femella i que tothom odia ser-ho. Alletar és que de les teves tetes surti llet i que aquesta llet alimenti una boca que xucla a demanda, és una relació de simbiosi, d’intercanvi de fluids i emocions, és un embolic de carn i vísceres i llet.

TETES parteix de l’experiència recent de la maternitat, una experiència que, si bé podem pensar que sintetitza els diferents eixos que travessen el cos –el social, el polític i l’emocional–, sobretot els supera. L’obra d’Ariadna Guiteras sempre manté una relació crítica amb allò que investiga: en un sentit queer, busca visibilitzar allò que sovint queda invisible, com un acte polític de resistència i de crítica. Oferir una contranarrativa des de la vulnerabilitat, des de l’obertura radical, des de les obertures pròpies. En aquest cas, l’alletament com un moment de simbiosi, d’intercanvi de fluids i emocions amb un altre cos que encara depèn tant del de la mare que costa de creure que sigui un altre cos. Ariadna Guiteras parla d’aquest vincle, i per fer-ho busca tant en la història com en el present les maneres com s’ha tractat aquesta relació en la nostra societat, les tecnologies que l’han administrat i els mites que l’han envoltat. Tecnologies i mites que sovint busquen trencar el vincle i, per descomptat, controlar la relació, medicalitzar-la i esborrar la memòria ancestral dels cossos, que han alletat des de l’origen de l’espècie.

TETES es construeix i es destrueix, s’actualitza diàriament, s’esborra, es contradiu, s’expandeix. En aquesta ocasió es desenvolupa com una plataforma web en què el text és també hipervincle, imatge i narració fragmentada. Inspirada en la hiperficció dels noranta, ooo.tetes.ooo està oberta i deixa que hi entris.