Tres vegades he dit foc

Tres vegades he dit foc és un tríptic que parteix de la relació entre el foc i el cos, des de diferents èpoques i perspectives, per interrogar-nos sobre la pràctica de la bioresistència, la invenció de la malaltia i la destrucció i les seves plusvàlues. El cos que s’autoimmola, el foc com a metàfora d’una malaltia que empresona els cossos, i el territori com un cos disponible per ser incendiat són les claus d’aquest projecte. La violència, les problemàtiques per representar-la i la necessitat de trobar mecanismes de restitució són les preguntes de fons que condueixen aquesta recerca.

Marta Echaves. Interessada en la intersecció entre la recerca, l’escriptura i la pràctica artística, els seus projectes es proposen revisitar imatges i metàfores associades a contextos epocals concrets, tot situant en el centre la vivència íntima i els anecdotaris com a detonadors de dispositius poètics de memòria per elaborar pràctiques col·lectives de dol i restitució. La contrarevolució dels cavalls, De las achenzas i Confieu en la pietat química són els projectes que ha desenvolupat durant aquests últims anys.