Un museu del gest
El gest continua fora de l’abast dels historiadors. Elusiu per naturalesa, l’àmbit del gest sovint es passa per alt com una qüestió menor. Si bé tothom segurament estaria d’acord que els cossos ‘parlen’ —i són molts els que s’afanyarien a assenyalar que alguns cossos ‘parlen diferent’—, gairebé no es presta atenció a les històries polítiques i les lluites culturals que travessen els diferents llenguatges del gest, l’estil i les actituds corporals. Els artistes d’aquesta exposició desenterren només un grapat d’aquestes històries inadvertides, i cadascun proposa genealogies radicalment diverses entorn del gest. Però hi ha al menys una idea comuna i irrenunciable que dóna forma a les seves obres: el significat dels gestos està —i hauria d’estar sempre— en conflicte.
Un museu del gest articula un conjunt de treballs d’artistes i col•lectius que examinen el gest com un espai de resistència, endinsant-se en les gramàtiques transformatives i els codis expressius inventats per les minories polítiques, les subcultures i els grups subalterns. L’exposició parteix d’una visió del gest com a senyal de la inscripció cultural en els nostres cossos. En aquest cas, però, no es tracta de posar l’accent en l’expressió visible d’una identitat donada, sinó en el potencial de les pràctiques minoritàries i els subjectes polítics emergents per inventar nous cossos i produir articulacions inesperades del gest, capaces d’ofendre la majoria silenciosa i plantejar un repte al món normatiu.
El títol de l’exposició fa referència al projecte històric de crear un museu del gest a França durant les primeres dècades del segle XX. A mig camí entre la ciència i la propaganda, aquest museu ara oblidat (una de les primeres institucions dedicades a col•leccionar pel•lícules i gravacions sonores) es va convertir en un arxiu etnogràfic i va participar en l’Exposició Colonial de 1931. En diàleg amb els treballs d’artistes contemporanis, Un museu del gest presenta una selecció de materials d’arxiu que reflecteixen l’impacte de la imatge en moviment sobre la representació científica del gest, així com la seva relació amb les economies colonials del segle XIX. Aquesta secció documental gira entorn de les pel•lícules i escrits de Félix Regnault, fisiòleg, etnògraf pioner i figura fonamental per entendre la biopolítica de la modernitat, en la mesura que encarna la incorporació del cos humà en els discursos científics que s’havien desenvolupat al llarg de tot un segle.
Amb aquest rerefons, es podria dir que els artistes de l’exposició presenten els seus propis museus del gest, donant espai a cossos i pràctiques que es resisteixen a ser delimitades i que no encaixen en categories fixes o tipologies establertes. Més enllà de les polítiques d’identitat, aquestes obres ens animen a prendre el control d’aquelles tècniques per a la producció de la diferència sexual, racial i de classe, que han estat decisives per al poder des del segle XIX, alhora que demanen que posem en suspens les definicions del cos —tant individual com col•lectiu— heretades de la modernitat.
Sabel Gavaldon (1985, Barcelona) és un investigador i comissari independent.
Artistes
Erick Beltrán, Pauline Boudry / Renate Lorenz, Mark Leckey, Jaume ‘Mal’ Ferrete Vazquez & R. Marcos Mota, Karen Mirza & Brad Butler, Ultra-red.
Materials d'arxiu
L’exposició presenta les pel•lícules cronofotogràfiques filmades per Félix Regnault l’any 1895, juntament amb una selecció de materials d’arxiu reproduïts de publicacions científiques, diaris i manuals de retòrica, entre els que s’inclouen obres de Gilbert Austin, Léon Azoulay, Jonathan Barber, Albert M. Bacon, John Bulwer, Jean-Martin Charcot, Charles Comte, Georges Demenÿ, Albert Londe, Étienne-Jules Marey, Émile Massard, Eadweard Muybridge, Victor Perrot, Paul Richer, Félix Regnault i Pauline Tarnowsky.
Activitats:
Dijous 28 de novembre, 18:30 h
Lloc: La Capella
Visita comentada
Visita comentada a l’exposició ‘Un museu del gest’ amb el comissari Sabel Gavaldon, en diàleg amb els artistes Jaume ‘Mal’ Ferrete Vazquez & R. Marcos Mota.
Dijous 5 de desembre, 16:00 – 19:00 h
Lloc: Capella MACBA
Taller de vogue-anàlisi dirigit per Michael Roberson
‘El ballroom té alguna cosa a dir sobre l’ésser humà i la lluita per la llibertat’
Michael Roberson és una icona del ballroom, teòleg queer i activista per la salut pública a la ciutat de Nova York. Aquest taller partirà dels discursos i les pràctiques radicals dels feminismes afroamericans i de la teologia de l’alliberament negre, per analitzar col•lectivament les tècniques corporals i les estratègies performatives que permeten a la cultura House/Ballroom, originada al Harlem de Nova York, enfrontar-se a la crisi de la sida i desmantellar les configuracions opressives que sorgeixen en la intersecció entre el racisme, el sexisme, la pobresa i altres formes de discriminació.
Dissabte 7 de desembre, 19:00 h
Lloc: Capella MACBA
Actes d'enunciació del Museu Oral de la Revolució
Michael Roberson, participant a l’exposició ‘Un museu del gest’, intervé en el programa públic ‘Museu oral de la revolució’, organitzat pel PEI. Aquesta sessió a la Capella MACBA recollirà les intervencions performatives d’una multiplicitat d’agents a partir de la pregunta de com fer audibles i presents al museu i a la ciutat els llenguatges de transformació social inventats per les minories racials, de gènere, sexuals, corporals i de diversitat funcional i cognitiva.
La participació de Michael Roberson és resultat de la col•laboració entre el projecte expositiu ‘Un museu del gest’ i el programa públic ‘Museu oral de la revolució’, organitzat pels alumnes del Programa d’Estudis Independents del MACBA i Beatriz Preciado.
Enllaços
Galeria fotogràfica. 'Un museu del gest'
Col·laboradors
