The Versionist 2
Versionist nº 2 de Dani Montlleó per a Spoon Syndicate
Amb: Oscar Abril Ascaso, Dani Blue, Jordi Civit, Jordi Collet, Josep Goddard, Porexphan, Rafael Ruiz, Quim Tarrida, Turbot, El Trineo de Ornette i Viva Maestro.
(la música camuflada)
[ Versionist: aparell de versions de versions, Jukebox versionador ]
Música de mobiliari i de muzak
L'any 2002 vaig començar el projecte Versionist amb el Versionist nº 1. El Versionist és un aparell, un fals aparell, una escenografia que emet sons.
El Versionist nº 1
conté trenta-cinc temes musicals pop que són versions de versions. Spoon Syndicate va encarregar a Albert Safont-Tria que en fes una nova versió de la manera més directa possible, distorsionant i aplicant sons directament sobre els temes. El Versionist nº 1 és una màquina de versions que l'oient-espectador pot escoltar al seu gust.
El Versionist nº 2
és bàsicament igual que el primer però amb un parell de diferències importants.
La primera: el Versionist nº 2 adopta (versiona) les formes d'un dels aparells electrònics de Raymond Scott. Raymond Scott (Nova York, 1908 - Califòrnia, 1994). Músic, compositor i enginyer de so, pioner en la investigació i la creació d'instruments electrònics, i també en la composició de música per a aquest tipus d'instruments. Va començar en el món del jazz cap als anys trenta amb big bands i intentava aconseguir un so al màxim de sincopat possible i amb zero de swing. A partir dels anys cinquanta van començar les seves investigacions amb la creació de nous aparells per produir nous sons i va col·laborar amb diferents empreses, com ara la Warner Bros (la música dels dibuixos animats de Chuck Jones), la Motown Records i, més endavant, amb el primer Jim Henson. També va estar a punt de fabricar theremins amb el pare de Robert Moog. Entre altres, va fabricar prototips d'aparells electrònics com ara el Circle Machine, l'Electronium, el Rotorbox, la Videola i el Clavivox.
La segona: aquesta vegada Spoon Syndicate ha encarregat les versions dels temes a diferents músics. Peces per a Versionist.
Spoon Syndicate: firma productora. Eslògan: The Hat Makes the Man - To Know the Known.
Firma (empresa) del tipus de: SAMO (Same Old Shit, Sempre la Mateixa Merda), la firma-marca-religió de J. M. Basquiat.
Visió i anàlisi del món a la japonesa. Indirectament, versionant, a través dels complements. Anàlisi més higiènica i menys comprometedora. Interès per l'adaptació (l'estandardització) d'una idea, un discurs, una plàstica a una realitat o necessitat concreta. Exemples:
El cartell a la manera, entre Raoul Dufy, Henri Michaux i Georges Mathieu, de Jacques Lagrange, i els decorats i les maquetes (adaptació de l'estandardització real de l'arquitectura moderna, sobretot de Mies van der Rohe) d'Eugène Roman per a la pel·lícula de Jacques Tati Playtime.
Els crèdits de Saul Steinberg (que adapten il·lustracions de Paul Klee) de la pel·lícula de Hitchcock The trouble with Harry.
La utilització del concepte de silenci com a so de John Cage per part de Brian Wilson per a un grup de pop com els Beach Boys; la gran influència de Dream Syndicate sobre Pete Townshend de Who i l'intent d'integració de conceptes com muzak i exòtica (d'altra banda després molt explotats) per Jerry Dammers al començament dels anys vuitanta dins el projecte discogràfic Two-Tone. La versió és una cançó amagada, camuflada, estandarditzada.
Dani Montlleó, 2004
Il·lustracions de la Sala Petita: Manuel Cuyàs
Assistència tècnica: Agustí Prats
Exposició dedicada a Siniestro Total, Pascal Comelade i Jerry Dammers (grans versionadors)
Patrocinador: el periódico
Col·laboradors: ràdio4 | schilling cafè