Presentació de la publicació "Serps d'Aigua. Les rieres ocultes de Barcelona"

Comptarem amb la participació de Juan Sáez, mestre saurí i creador d’Arte Zahorí, que empra el cos com a instrument perceptiu basant-se en la relació de l’individu amb l’entorn com a factor determinant de la qualitat de vida.

Amb el projecte Serps d’aigua, Sitesize rellegeix la ciutat de Barcelona sota un nou règim de relacions. Un règim en el qual les condicions naturals lligades a la circulació de l’aigua esdevenen activadores de nivells de significació, de construcció cultural i social del que es produeix en una superfície aparentment neutra i homogènia.

Al pla de Barcelona, entre el Llobregat i el Besòs, la presència de torrents i rieres ha format un paisatge molt ric, el de les grans conques, com la de la riera Blanca, al sud, o la d’Horta, al nord. A més, una superposició de vies d’aigua més autònomes s’ha estès per la plana i això ha condicionat l’evolució urbana. En el seu creixement urbanístic, totes les ciutats han incorporat, i posteriorment anul·lat, les aigües que circulaven lliurement per la seva superfície. Les del pla de Barcelona foren canalitzades, conduïdes i sovint anul·lades. Eren unes aigües de flux permanent o d’escorriment ocasional, que han estat redirigides per mitjà de conduccions soterrades. En la superfície urbana que ara suposem al marge i lliure de qualsevol influència, però, hi queden evidències de la repercussió que provoca l’aigua que circula encara pel subsol.

Les accions i convocatòries col·lectives de Serps d’aigua dutes a terme en el marc de Barcelona Producció 2019-2020 del Centre d’Art La Capella estan vinculades a tres estadis de la circulació de l’aigua, que són també els que articulen aquesta publicació. A la manera de pròleg, el llibre comença amb una conversa amb Juan Sáez, mestre saurí. A continuació, iniciem el primer capítol amb “Aigua primera”, amb referència als recorreguts per les capçaleres de les rieres, on el curs de l’aigua és encara lliure i l’energia de la natura esclata amb tota la potència fins a trobar-se al límit-frontissa del territori urbanitzat de la ciutat. Aquí comença el segon capítol, dedicat a l’exploració de la part intermèdia del pla de Barcelona; és “Aigua mitja”, un espai profundament urbà i fortament culturalitzat on la presència de les rieres queda soterrada sota signes i accidents, i cal trobar-les convocant absències. Finalment, “Aigua baixa”, a la cota més propera al mar, tanca la publicació i les accions dutes a terme. És l’aigua de desguàs que ha recorregut tota la ciutat acumulant una gran densitat d’energia que es manifesta en llocs i esdeveniments d’alta intensitat. Podríem dir que la circulació esmentada discorre de l’energia subtil present en la natura a l’energia més densa encarnada en el factor humà. S’acumula al llarg del trajecte l’influx de l’acció humana sedimentada en el transcurs de molts segles, que, en una renovació constant, va a morir al mar per tornar a precipitar en forma de pluja sobre les capçaleres. En aquest sentit, el projecte Serps d’aigua es presenta com una circulació creativa que, sense interrupció, avança paral·lela al flux. En un recorregut sempre inconclús, percebem i experimentem les vies d’aigua, interpretant els signes tot buscant com s’ha de dipositar i decantar per mantenir oberta la sensibilització cap a allò que el flux de l’aigua comunica.

El capítol “Cartes d’aigua” tanca aquesta publicació desplegant una aproximació cartogràfica a les rieres.