Són els microorganismes els que tindran l’última paraula. Activitat 3: Cruïlles

Nyamnyam, Són els microorganismes els que tindran l’última paraula. Projecte deslocalitzat. Activitat núm. 3. Cruïlles

Placeta de Sant Francesc (entre els carrers Escudellers Blancs i n’Aglà, darrere la plaça Reial)

17 de març d’11.30 a 15.00 h

En la tercera sessió d’obertura del projecte, ens centrem en una “tertúlia de veïns aveïnats”. Així és com es descriu a si mateixa Cruïlles, una tertúlia de veïns i veïnes que durant més d’una dècada es trobaven al carrer i passaven l’estona juntxs. Cada dimarts de l’any, afrontant el fred, la calor, la pluja...cap a dos quarts de nou del vespre agafaven unes cadires i seien fent cercle a la Placeta de Sant Francesc per estar junt i estaven juntxs sense fer res. Una acció plenament normal i quotidiana que actualment a Barcelona –ciutat de la cultura de l’espectacle–, s’ha ben perdut. Sense categories, d’una manera espontània, lliurement i sense compromisos, sense ideologies, jugant i fermentant juntxs i amb molt sentit de l’humor. Això, amb el pas dels anys, va concretar-se en accions molt diverses: prendre un te, brodar i fer ganxet, saltar a corda, convertir els sacs de runa trobats al carrer en instal·lacions artístiques, llegir poesia, estar en silenci, dubtar si tenia sentit continuar, descobrir una aparició de la Verge en un forat brut al carrer, torrar castanyes i bolets a la paella, fer crispetes, cuinar arròs i polenta, decorar el carrer per les Festes de Nadal i moltes més experiències que van anar sorgint de la idea de no fer res i de només estar presents sense cap mena de compromís.

Fa uns mesos, aquella tertúlia de Cruïlles ha quedat suspesa. De la vivència del que va ser durant molts anys i de la seva desaparició, per a alguns “dolorosa”, ens hem proposat parlar-ne novament i veure si se’n pot extreure alguna cosa. Ens proposem compartir tres preguntes:

1. Com va sorgir Cruïlles? De quines necessitats, voluntats, casualitats i circumstàncies va nèixer?

2. Per què s’ha acabat? Quins canvis va patir i quines altres raons hi poden haver influït?

3. Seria possible elaborar una recepta per una tertúlia com la de Cruïlles? És possible reproduir aquella experiència en altres contextos? I, si no ho és, què és el que en podríem aprendre per aplicar-ho a altres espais?

El dissabte 17 de març, a partir de les 11.30 h, proposem una trobada festiva per compartir aquestes preguntes i obrir una conversa que segurament generarà més preguntes que respostes. La tertúlia com a espai de fermentació dels accidents, les casualitats i les circumstàncies que es deriven del sol fet de ser juntxs en un espai i un temps sense cap altra pretensió que la de compartir una presència.

Durant aquesta conversa cuinarem i menjarem polenta i ferments, farem ràdio... Ah!, i llevat mare –de ben segur impregnat per l’esperit de Cruïlles–, que cadascú podrà emportar-se a casa seva per fer el seu propi pa amb microorganismes actius. Tot això, al carrer, a aquella Placeta de Sant Francesc, obert a tothom que s’hi vulgui afegir i amb la participació d’unes quantes persones que van viure directament aquella tertúlia.

L’activitat és oberta, gratuïta i intergeneracional. Si voleu venir, envieu un correu electrònic a i@nyamnyam.net per tenir una referència de les quantitats.

Són els microorganismes els que tindran l’última paraula és la proposta de l’Associació Cultural Nyamnyam seleccionada com a projecte deslocalitzat a Barcelona Producció 2017. El projecte compta amb la col·laboració de Paula Gertel, Kris de Decker (Low-tech Magazine), Adriana Parra, Aaron Vansintjan, La Tribu Sugurú, Jordi Mas, Anna Coromina, Aviv Kruglanski, Cruïlles, Hi Jauh USB?, Lara Garcia Diaz i Rubén Ramos Nogueira.